dilluns, 6 de juliol del 2009

Comportaments lingüístics estranys

Fa força dissabtes vaig assistir al Palau de la Música, a Barcelona. Hi tocava el grup mallorquí Antònia Font.
Mentre el concert no començava vàrem decidir d'anar al bar del Palau.
Quan érem repenjats a la barra del bar, tot xerrant, darrere meu es varen acostar dos nois. A la mateixa barra hi havia unes ampolles de vi de diverses procedències.
La cosa va anar així:
cambrera: ¿que os pongo?
client: para mi un bocadillo y una coca-cola.
La cambrera se'n va.
Client parlant al seu amic (amb accent de la zona del Bages o Osona):
Has vist els vins? som al Palau i no tenen vins catalans! Quina vergonya! n'hi ha per queixar-se! faré una carta a l'Avui! Però si hi ha uns vins rosats catalans excel·lents!
Torna la cambrera.
Cambrera: Aquí ho teniu, voleu alguna cosa més?
Client: No gracias. ¿Me dices que te debo?
Recentment s'ha aprovat el "Pacte per la immigració" a on un dels punts crucials és el fet que els immigrants hagin d'aprendre el català com a condició perquè se'ls doni el dret a votar, entre d'altres coses. No estarem començant la casa per la teulada? Què pensarà o quina serà l'actitud d'un immigrant quan surti de les classes de català i es trobi amb tot el sidral i la realitat que tenim muntada? Hem d'exigir als de fora el que no exigim als d'aquí? podria continuar fent preguntes, la majoria sense una resposta clara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada