No fa massa vaig ser a la Vall d'Aran. La primera vegada que hi havia anat va ser amb els meus pares, quan jo devia tenir uns 10 anys. Ara en tinc 35, i no hi havia tornat mai més.
Tenia ganes de parar l'orella, com faig sempre, i sentir parlar en aranès. També fer-me un fart de llegir cartells en aranès. Hem estat sols a molts dels paratges impressionants com l'Artiga de Lin, el Plan de Tor o l'Estanh de Montoliu.
Sobre l'aranès o l'occità de la Val d'Aran, no l'he sentit parlar. Bàsicament, enmig de les múltiples urbanitzacions i pobles fantasmes, que només s'omplen de turistes durant la temporada d'hivern o del mig de l'estiu, només he sentit parlar en castellà, i de tant en tant en català i francès. Malgrat que el Conselh Generau utilitza l'aranès a la retolació, la retolació dels comerços és exclusivament en castellà, amb algunes excepcions a on és en català, però no he vist retolació privada en aranès, fora d'alguna nom comercial escadusser. És més, fins i tot alguns ajuntaments com el de Salardú, fan part de la retolació exclusivament en castellà.
M'ha sobtat també, que alguna gent se'm dirigís en castellà o que no em diguessin res, en clara posició d'esperar que jo digués la primera paraula en alguna llengua “coneguda”.
He viatjat molt i he estat a llocs molt remots, com a l'amazones, com a llocs ultra turístics com Sevilla, París, Amsterdam o San Francisco; però mai he vist com aquí, i parlo per la Vall d'Aran, però també podria parlar per Salou i d'altres llocs de la costa catalana, com la suposada atenció al turista va en detriment dels drets i de l'atenció dels locals.
El més desagradable, va ser quan tornàvem de Les i passàvem per Bossòst, quan la Policia Nacional espanyola ens va aturar per un control, segons ells, “rutinari”. Ens van comprovar tota la documentació, ens van fer tota mena de preguntes i ens van comprovar els DNI que se'ls van endur a furgoneta que ara una unitat mòbil. Quan, al cap d'un quart d'hora, ja ens ho havien comprovat tot i ens acabaven de retornar la documentació, s'acosta un policia amb ulleres de sol, que em pregunta:
“¿desde cuando tienen el vehículo?”
i jo li contesto: “des del divendres”.
El polícia: “¿perdón?
I jo: “des del divendres”.
El polícia: “¿cómo? ¿no le entiendo?
I jo: “sí, divendres. Mira, dijous, divendres, dissabte i diumenge”.
El polícia: “¿me puede prestar el DNI otra vez, por favor?”.
I jo que li torno a donar el DNI, quan ja ho tenien tot més que comprovat després d'un quart d'hora d'estar-nos esperant de braços plegats. Al cap de 5 minuts de tornar a esperar, em dirigeixo a un altre policia i li dic: “perdoni, què estem esperant?”
El polícia em respon: “tardará un poco porqué tenemos problemas de cobertura con la emisora”, mentre el policia amb problemes lingüístics s'esperava al seu costat amb fatxenderia i prepotència.
Bé, no cal dir que el fet de tornar-me a demanar el DNI i de tenir-nos un quart d'hora més extra, o sigui, una retenció injustificada, va ser degut al fet que jo m'expressés en català i no volgués canviar de llengua. També va ser sospitosa la falta de cobertura de l'emissora, per tornar a comprovar les meves dades, quan en la comprovació anterior i sense moure'ns un pam, no havien tingut aquest problema.
Potser li hauria d'haver en aranès: “diuendres”, fent aquesta u tan característica de l'occità i compartida pel francès, és clar que dubto de la competència lingüística d'aquell fatxa xenòfob al qual, entre tots, li paguem el sou.
El cas, és que propers a la frontera francesa, no sé quina era l'actitud d'aquest policia davant d'un turista francès. Potser el policia parla francès? Vaja! un funcionari capacitat per atendre als estrangers i no als locals? Permeteu-me que dubti! O és un problema de xenofòbia en contra de tot el que sona català? Hi ha països a on la xenofòbia i/o la discriminació per raó de raça, creença religiosa o llengua és fortament perseguida.
Coses com aquestes no haurien de passar, i gent com aquesta no haurien de treballar a casa nostra, a no sé és clar, que estiguem en un estatus d'ocupació permanent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada